DIUMENGE 11 d’AGOST, XIX DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE XIX DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Sa 18,6-9

Amb un mateix fet castigava els adversaris

i ens cobríeu de glòria a nosaltres, que vós havíeu cridat

Lectura del llibre de la Saviesa

Aquella nit de la sortida d’Egipte havia estat anunciada per endavant als nostres pares perquè se sentissin encoratjats en veure acomplerts els juraments en què havien cregut. El vostre poble esperava la salvació dels justos i la perdició dels enemics. Amb un mateix fet castigàveu els adversaris i ens cobríeu de glòria a nosaltres, que vós havíeu cridat. Els fills sants d’un poble bo oferiren víctimes invisibles, es comprometeren a observar aquesta llei divina: tot el poble sant havia de participar igualment dels béns, com havia participat dels perills. Després entonaren per primera vegada els cants de lloança dels pares.

 

Salm responsorial Salm 32,1 i 12.18-19.20 i 22 (R.: 12b)

 

Lectura segona He 11,1-2.8-19

Esperava aquella ciutat que té Déu mateix com arquitecte i constructor

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem. L’Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut. Gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d’anar-se’n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, residí en el país que Déu li havia promès com si fos un foraster, vivint sota tendes igual que Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar un llinatge, tot i la seva edat avançada; i és que va creure en la fidelitat de Déu, que li ho havia promès. Per això d’un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar.

Tots aquests moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el país. Els qui parlen així indiquen clarament que busquen una pàtria. I si s’haguessin referit a la pàtria que ells havien abandonat, no els mancava pas l’avinentesa de tornar-hi. És clar, per tant, que aspiraven a trobar-ne una de millor, una pàtria celestial. Per això Déu no s’avergonyia d’anomenar-se el seu Déu, ja que els tenia preparada una ciutat.

Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, oferí el seu fill Isaac. I era el seu fill únic que oferia, el que havia rebut les promeses. Déu havia dit d’ell: Per Isaac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d’aquesta veritat.

 

Al·leluia Mt 24,42a.44

 

Evangeli Lc 12,32-48

Estigueu a punt també vosaltres

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.

Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada».

Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?». El Senyor li respongué: «Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: “El meu amo triga a venir”, i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més».

________________________________________________________________________________

COMENTARI

 

William Shakespeare amb l’encapçalament del cèlebre monòleg de Hamlet “Ser o no ser. Aquest és el dilema” o Calderón de la Barca amb el monòleg de Segismundo a “La vida es sueño” posen lletra a la qüestió que proposa Jesús en el fragment de l’evangeli de Lluc que es llegirà el proper diumenge. Quins són els valors importants per viure honestament i afrontar amb tranquil·litat el que el poeta català Josep Mª de Sagarra anomena “l’etern viatge”.

Avui en una societat hedonista, materialista i individualista, moltes vegades es valora les persones pel que tenen o per les coses que, sobre-passant les seves possibilitats, i per un fictici o hipotètic “status social” es veuen obligats a fer. Però Jesús ja avisa sobre això amb unes paràboles sobre l’actitud dels servents.

La reflexió que ens cal fer després de la lectura de l’evangeli és. ¿Què i qui som realment? ¿Quines coses considerem importants? ¿Quina és la nostra escala de valors?. ¿Com volem ser recordats en un futur? ¿La nostra vida és anodina o creiem que és útil socialment? ¿Com influïm en el nostre entorn?  Tenir coses ¿per fer què?

Diuen que abans de morir ens passa per davant com una pel·lícula de la nostra vida. Si és així.:¿com voldrem que sigui la pel·lícula?.

Ja que som en temps de vacances i tenim prou temps per reflexionar intentem anar donant resposta a les preguntes que es poden derivar del text evangèlic.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *