DIUMENGE 28 DE JULIOL – XVII DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE XVII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Gn 18,20-32

Que el meu Senyor no s’enfadi si torno a parlar

Lectura del llibre del Gènesi

 

En aquells dies, el Senyor digué: «Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n’és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m’arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho». Els dos homes que acompanyaven el Senyor se n’anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el Senyor. Llavors Abraham s’acostà i digué: «De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonareu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món, us podríeu desentendre de fer justícia?». El Senyor respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaré tota la població».

Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que sóc pols i cendra. Suposem que per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten, destruiríeu tota la ciutat?». Ell contestà: «No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos».

Abraham li tornà a parlar: «Suposem que només n’hi hagués quaranta». Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta». Abraham continuà: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo: Suposem que només n’hi hagués trenta». Ell respongué: «No ho faria per consideració a aquests trenta». Abraham insistí: «Encara goso parlar al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint». Ell contestà: «No la destruiria per consideració a aquests vint». Abraham insistí de nou: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només n’hi hagués deu». Ell respongué: «No la destruiria per consideració a aquests deu».

 

Salm responsorial 137,1-2a.2bc-3.6-7.8 (R.: 3a)

 

Lectura segona Col 2,12-14

Déu us donarà la vida juntament amb el Crist,

després de perdonar-vos generosament totes les culpes

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

 

Germans, pel baptisme fóreu sepultats amb Crist, i amb ell també vau ressuscitar, perquè heu cregut en el poder de Déu que el va ressuscitar d’entre els morts. Vosaltres éreu morts per les vostres culpes i perquè vivíeu com incircumcisos, però Déu us donà la vida juntament amb el Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes i de cancel·lar el compte desfavorable on constava el nostre deute amb les prescripcions de la Llei; Déu retirà aquest document i el clavà a la creu.

 

Al·leluia Rm 8,15

 

Evangeli Lc 11,1-13

Demaneu, i Déu us donarà

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

 

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles». Jesús els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació».

Després els deia: «Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: Amic, deixa’m tres pans, que acaba d’arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: No m’amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls? Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l’amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita. I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca, li obren. Si un fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí? Penseu, doncs, que si vosaltres que sou dolents sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen».


COMENTARI

L’Evangeli d’aquest diumenge té per als creients una importància especial. Recull el moment en què Jesús ensenya als deixebles l’oració que avui dia seguim resant i que ens identifica com a deixebles de Jesús: el Parenostre. És important subratllar el context en què l’evangeli situa aquesta pregària. L’acompanya d’una catequesi en la qual Jesús il·lumina els deixebles sobre la insistència en la pregària. Per això la paràbola o el conte del senyor que va a demanar pa al seu amic perquè ha tingut una visita. I sobre la confiança amb què hem de pregar a Déu. Per això la paràbola que compara entre la bondat d’un pare dels nostres i la bondat del Pare celestial.

“Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, se us obrirà”, que difícil ens resulta demanar, buscar i trucar !. Però, ens resulta difícil, perquè no tenim confiança en el Pare i no posem el nostre cor en el que demanem.

Jesús, amb aquestes paraules, ens crida a confiar plenament en Déu, a deixar-nos portar, tenir una actitud de disponibilitat, d’acceptació i, sobretot, que no ens sentim allunyats del Pare.

Jesús confia plenament en el Pare i perquè els seus oients, els seus seguidors, ho entenguem ens parla posant els exemples de l’amistat i dels pares.

Quan el nostre amic necessita ajuda, aquí estem per acompanyar, acollir, compartir, perquè la veritable amistat és un tresor que ens alegra la vida i un suport en l’adversitat.

Quan els nostres fills necessiten de nosaltres, què pare o mare els nega l’ajuda? Els pares no fem mal als nostres fills, els ensenyem el camí de la vida, els preparem el millor que sabem i després els tornem a la vida, però ells saben que sempre hi serem amb els nostres braços oberts per acollir-los.

De la mateixa manera Déu hi és. Només hem de demanar i Ell ens donarà el seu alè de vida i amor.
És prou significatiu que, en el llenguatge ordinari, l’oració que Jesucrist ens ha ensenyat es resumeix en aquestes dues úniques paraules: «Pare Nostre». La pregària cristiana és eminentment filial.

La litúrgia catòlica posa aquesta oració en els nostres llavis en el moment en què ens preparem per a rebre el Cos i la Sang de Jesucrist. Les set peticions que comporta i l’ordre en què les trobem formulades ens donen una idea del capteniment que hem de mantenir quan rebem la Comunió Eucarística.

 

Salesians Cooperadors 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *