DIUMENGE 14 DE JULIOL / XV DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE XV DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Dt 30,10-14

Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès s’adreçà al poble i li digué: «Escoltaràs el Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets escrits en el llibre d’aquesta Llei, i et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima. La Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: Qui és capaç de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Ni és tampoc a l’altra banda del mar, que puguis dir: Qui és capaç de travessar-lo per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir: les tens als llavis, les tens al cor».

 

Salm responsorial 68,14 i 17.30-31.33-34.36-37 (R.: 33)

 

Lectura segona Col 1,15-20

Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.

Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.

 

Al·leluia Jo 6,63b.68b

 

Evangeli Lc 10,25-37

Per a mi, qui són aquests altres?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?». Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?». Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs».

Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?». Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans de lladres?». Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell». Jesús li digué: «Doncs tu fes igual».

________________________________________________________________________________

COMENTARI

La paràbola del Bon Samarità amb què Jesús explica gràficament al mestre de la Llei qui és el seu proïsme, és un dels fragments més coneguts dels texts evangèlics. I Jesús, per palesar que la compassió i la humanitat no van lligades a cap ideologia, contraposa l’actitud d’un proscrit segons l’ortodòxia jueva (un samarità) que es fa càrrec del ferit a la d’un sacerdot i un levita que defugen atendre’l, ja que, veient-lo, passen de llarg.

Avui dia, amb els camins més lliures de bandolers ens pot semblar llunyà el relat. Però la realitat en què es troben molts migrants tant a Mèxic com al Marroc o Líbia quan fugint dels seus països cauen en mans de màfies, no és diferent de la què es descriu en la paràbola del viatger que baixava de Jerusalem a Jericó.

Però avui, després de vint segles de cristianisme, un temps més que suficient per haver entès que tot ser humà és el nostre proïsme, i després d’haver explotat totes les riqueses naturals dels seus països, ja directament o mitjançant companyies interposades, Europa i Estats Units no sols rebutgen acollir als qui han privat de qualsevol possibilitat d’una vida digna, sinó que multen i empresonen als “nous samaritans”, que els rescaten dels naufragis al Mediterrani o de les deshidratacions del desert d’Arizona.

¿Quins exemples posaria avui Jesús per explicar-nos qui és el nostre proïsme? ¿Com vivim cadascú de nosaltres, ciutadans europeus, l’actitud dels nostres governants? I quan tenim prop de nosaltres iniciatives d’ajuda i acollida, com els esmorzars de l’església de Santa Anna. ¿com les valorem? ¿Som crítics perquè considerem que la higiene o l’aspecte dels que utilitzen els serveis d’acollida i no és l’adequat i no permeten el recolliment que pretenem tingui aquell claustre o les recolzem?

Ens calen avui dia molts “bons samaritans” conscienciats i valents que assumeixin el risc de denunciar les baixeses i vergonyes de les nostres societats dites “del benestar”.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *