DIUMENGE 30 DE JUNY, XIII DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE XIII DURANT L’ANY / Cicle C

Lectura primera 1R 19,16b.19-21
Eliseu se’n tornà amb Elies, i era el seu ajudant
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquell temps, el Senyor digué a Elies: «Ungeix Eliseu, fill de Safat, d’Abel-Mehulà, perquè sigui el teu successor com a profeta». Elies se n’anà, i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell mateix guiava la dotzena parella. Elies va fer com si passés de llarg i li tirà a sobre el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu». Elies li digué: «Vés, torna a casa teva. Què t’he fet jo per impedir-t’ho?». Ell se’n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se’ls van menjar. Després se n’anà amb Elies i era el seu ajudant.

Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 5a)

Lectura segona Ga 5,1.13-18
Heu estat cridats a ser lliures
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, Crist ens ha alliberat de l’esclavatge i vol que siguem lliures. Mantingueu-vos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l’esclavatge. Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust. Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres. Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte: «Estima els altres com a tu mateix». Però si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos. Ara, doncs, us dic: Deixeu-vos guiar per l’Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu. Si us deixeu conduir per l’Esperit, no esteu subjectes a la Llei.

Al·leluia 1S 3,9; Jo 6,68b

Evangeli Lc 9,51-62
Resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem.
Us seguiré pertot arreu on anireu

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s’avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s’encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: «Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?». Però Jesús es girà i els renyà. I se n’anaren a un altre poblet.
Mentre feien camí algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap».
A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi». Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare». Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el Regne de Déu».
Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva». Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al Regne de Déu».

 


 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

En aquest evangeli podem trobar dos parts diferenciades; en la primera entreveiem dos grups enfrontats: samaritans i deixebles. Aquells, no el volen acollir perquè “s’encaminava a Jerusalem” i aquests pretenen “fer baixar foc del cel que els consumeixi”. Sembla que si no ets dels meus: del meu grup eclesial, de la meva ideologia política, no ets mereixedor de la meva acollida, de la meva comprensió.

Però Jesús ens dóna, un cop més, una regla d’actuació, un estil de vida; no ens consta que digués res als samaritans però, als seus, els renya i no fa rés més que anar-se’n a un altre poble. Una actitud recriminatòria i pacificadora, al mateix temps, que ens fa entendre que mai podem atribuir-nos la possessió de la veritat, ni condemnar al diferent.

En canvi, en la segona part, Jesús dóna respostes distintes, però igualment imperioses, als dos que diuen de seguir-lo: no perdis el temps, no miris enrere. El seguiment de Jesús, l’anunci de la Paraula, no pot esperar, no pot dependre de coses secundàries, per molt que “els nostres morts, les nostres famílies” siguin d’allò més important a la nostra vida. Probablement, el Senyor no ens demana que deixem d’acomplir les nostres obligacions sinó que ens està dient que cap excusa pot servir-nos per a deixar d’acomplir amb “l’obligació” de ser els seus seguidors, els seus testimonis, la seva presència en la vida del proïsme que ens necessita.

 

Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *