DIUMENGE 19 DE MAIG – V DE PASQUA / Cicle C

DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle C

 

Lectura primera Fets 14,21b-27

Anunciaven a la comunitat tot el que Déu havia fet junt amb ells

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau i Bernabé se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al Regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions. Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut. Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d’anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia, i d’allà se’n tornaren per mar a Antioquia, des d’on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l’obra que acabaven d’acomplir. Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus.

 

Salm responsorial 144,8-9.10-11.12-13ab (R.: 1)

 

Lectura segona Ap 21,1-5a

Déu ens eixugarà dels ulls totes les llàgrimes

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat». Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou».

 

Al·leluia Jo 13,34

 

Evangeli Jo 13,31-33a.34-35

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.

Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus».


COMENTARI

És la vigília de la seva execució. Jesús està celebrant l’últim sopar amb els seus. Acaba de rentar els peus als seus deixebles. Judes ha pres ja la seva tràgica decisió, i després de prendre l’últim mos de mans de Jesús, ha marxat a fer la seva feina. Jesús diu en veu alta el que tots estan sentint: “Fills meus, em queda ja poc d’estar amb vosaltres”.

Els parla amb tendresa. Vol que quedin gravats en el seu cor els seus últims gestos i paraules: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres, com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’amor, el senyal per la qual us coneixerà que sou els meus deixebles serà que us tindreu entre vosaltres “. Aquest és el testament de Jesús.

Jesús parla d’un “manament nou”. On és la novetat? La consigna d’estimar el proïsme està ja present en la tradició bíblica. També filòsofs diversos parlen de filantropia i d’amor a tot ésser humà. La novetat està en la forma d’estimar pròpia de Jesús: “estimeu-vos com jo us he estimat”. Així s’anirà difonent a través dels seus seguidors el seu estil d’estimar.

El primer que els deixebles han experimentat és que Jesús els ha estimat com a amics: “No us dic servents … a vosaltres us he dit amics”. A l’Església ens hem de voler senzillament com a amics i amigues. I entre amics es cuida la igualtat, la proximitat i el suport mutu. Ningú està per sobre de ningú. Cap amic és senyor dels seus amics.

Per això, Jesús talla d’arrel les ambicions dels seus deixebles quan els veu discutint per ser els primers. La recerca de protagonismes interessats trenca l’amistat i la comunió. Jesús els recorda el seu estil: “no he vingut a ser servit sinó a servir”. Entre amics ningú s’ha d’imposar. Tots han d’estar disposats a servir i col·laborar.

Aquesta amistat viscuda pels seguidors de Jesús no genera una comunitat tancada. Al contrari, el clima cordial i amable que es viu entre ells els disposa a acollir als que necessiten acollida i amistat. Jesús els ha ensenyat a menjar amb pecadors i gents excloses i menyspreades. Els ha renyat per apartar els nens. A la comunitat de Jesús no fan nosa els petits sinó els grans.

 Un dia, el mateix Jesús que va assenyalar a Pere com “Roca” per construir la seva Església, va cridar els Dotze, va posar a un nen enmig d’ells, el va estrènyer entre els seus braços i els va dir: “Qui acull un d’aquests infants aquest en nom meu, m’acull a mi”. A l’Església volguda per Jesús, els més petits, fràgils i vulnerables han d’estar en el centre de l’atenció i les cures de tots.

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *