DIUMENGE 12 DE MAIG – DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle C

DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle C

 

Lectura primera Fets 13,14.43-52

Ara ens adrecem als qui no són jueus

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s’assegueren. Quan ja es dispersava la gent reunida a la sinagoga, molts dels jueus i dels prosèlits seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, mirant de persuadir-los que es mantinguessin fidels a la gràcia de Déu. El dissabte vinent gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra”».

Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n’alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe. La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió.

Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s’espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n’anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant.

 

Salm responsorial 99,2.3.5 (R.: 3c)

 

Lectura segona Ap 7,9.14b-17

L’Anyell serà el seu pastor,

i els menarà vora les fonts de l’aigua viva

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans. Un dels ancians em digué: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs. Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari. El qui seu en el tron els protegirà amb la seva presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l’Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls».

 

Al·leluia Jo 10,14

 

Evangeli Jo 10,27-30

Jo dono la vida eterna a les meves ovelles

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».

________________________________________________________________________________

COMENTARI

 

El fragment de l’evangeli que es llegirà a les Eucaristies d’ aquest diumenge pertany a la segona part del capítol 10 de l’evangeli de Joan, dedicat tot ell a la definició que Jesús fa de si mateix com el bon pastor.

Però en aquesta segona part Joan explica les incidències d’una trobada de Jesús amb els jueus el dia en què Jesús es troba a Jerusalem passejant pel temple de Salomó amb motiu de la festa de la Dedicació.

Els jueus volen arrencar de Jesús la declaració que ell és el Messies, per acusar-lo de blasfem i poder-lo apedregar I Jesús els respon adreçant-los a les obres que fa en nom del Pare i què els diu donen testimoni de qui és. I els retreu la seva obcecació per no poder admetre la realitat que estan vivint i els diu que això és fruit de que no són ovelles del seu ramat. I llavors utilitzant els conceptes de pastor i ovelles acaba reconeixent la seva filiació divina quan diu. “Jo i el Pare som u”

Avui, vint segles després d’aquest incident entre els jueus i Jesús i vivint la humanitat un procés de secularització, en què molts ja no reconeixen l’Església com la cleda on recollir el ramat, les paraules de Jesús quan afirma que “ningú arrencarà les seves ovelles de les seves mans” adquireixen una pregona vigència.

Jesús demana als jueus que el jutgin per les seves obres. ¿Podem demanar avui nosaltres als nostres con-vilatans el mateix que demanava Jesús?. I si ens jutgen per les nostres obres, ¿a quina conclusió arribaran? ¿Som com ovelles que el segueixen o som cabrits que anem per lliure?

Què cadascú es plantegi quina és la realitat de la seva vida i del seu testimoni.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *