JORNADA LAICAL – 11 de MAIG a Sant Pau del Camp

Us convidem al treball de preparació per al Congrés del Laïcat 2020 a la llum del nostre Pla Pastoral

Dissabte 11 de maig de 2019 a la Sala Abat Safont de Sant Pau del Camp

jornadalaical-mayo2019 (1)

Posant els laics al davant

JORNADA LAÏCAL

Treball de preparació per al Congrés del laïcat 2020 a la llum de nostre Pla Pastoral

11 de maig, de 2019

Lloc: Parròquia Sant Pau del Camp, Barcelona.

 

Convocada per la Delegació diocesana per a la formació i l’acompanyament del laïcat ha tingut lloc a la parròquia de Sant Pau del Camp de Barcelona, una jornada de presentació i diàleg sobre el significat i objectius del Congrés de laics impulsat per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) com a culminació del seu Pla Pastoral 2016-2020 i resposta a la crida a una conversió missionera del Papa Francesc proposada a EG 30.

L’organització del Congrés ha estat encarregada a la CEAS (Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar).

A.- Exposició del pare Koldo Gutierrez.

 

El Pare Koldo Gutiérrez, Salesià, membre del Comitè Organitzador ha estat l’encarregat de fer la presentació del perquè, per a què, amb qui i per a qui del Congrés que se celebrarà del 14 al 16 de febrer de 2020.

a) Congrés i Pla Pastoral diocesà de Barcelona.

En la seva exposició ha començat assenyalant les coincidències i similituds entre els enfocaments del Congrés de laics Poble de Déu “en sortida” i els eixos del Pla Pastoral diocesà de Barcelona Sortim!, de tal manera que el Congrés no obstaculitza el desenvolupament del Pla Pastoral diocesà, sinó que el reforça, no endebades ambdues iniciatives veuen d’una mateixa font com és el Magisteri del Papa Francesc durant aquests darrers 6 anys: l’Església té alguna cosa interessant a dir i oferir en aquest moment de la història i no pot tancar-se obsessionada en el seus propis problemes.

b) Claus per entendre el perquè d’un Congrés de laics.

A continuació ha donat algunes pistes per entendre l’enfocament del Congrés.

Per què de laics? El Papa considera els laics simplement com la majoria del Poble de Déu i a ells es refereix al capítol de la EG dedicat als grans reptes de l’església. Ja al CVII es diu que és el moment de laics. Ha augmentat la consciència de la missió del laicat? Christus Vivit agreuja la responsabilitat del laic quan planteja que la seva vocació és la caritat familiar, social i política i el compromís des de la fe per construir una nova societat en la que creixin la pau i la justícia. Hi ha deures! Però són bonics! Des de l’amor!

Un Congrés per a què? A l’Àngelus del 28 d’octubre de 2018, l’endemà de la clausura del Sínode de joves, el Papa va dir que el primer fruit del Sínode havia estat el mètode, el camí. Encara que la redacció d’un document és important, això no hauria de ser l’objectiu principal del Congrés, sinó l’ajut als laics, en aquest moment, perquè amb la presència, el món s’ompli d’esperança, d’ànim i l’Església senti un nou impuls. L’important és difondre una forma de ser, treballar junts, basats en l’escolta i discerniment.

 

Per què un itinerari congressual? Perquè hi ha 3 dinamismes que un procés congressual por habilitar:

  • Escoltar-nos. És més difícil que donar un bon Déu escolta el plor del seu poble a Egipte i baixa. Amb l’escolta, l’Església s’assembla a Déu.
  • No és un eslògan, una tècnica o una moda. És una actitud interior. No discerneix millor qui millor raona. Es basa en la intuïció que la vida cristiana està connectada amb el Senyor. Es fonamenta en la convicció que Déu està actuant. Això dóna consistència. El discerniment és captar el que Déu està fent. La pastoral és ajudar les persones a descobrir que Déu actua en les seves vides.

Aquí hi ha una qüestió important: amb quin mètode de treball? L’acompanyament en el discerniment de l’esperit requereix un cert mètode: primer escoltar, després entendre i finalment proposar. Si no escoltem ni comprenem, com podrà ser significatiu el que proposem? Comencem considerant l’impacte que produeix en mi allò que he sentit. Inquietud, dolor, preguntes? A continuació reconeixem allò que m’ha impactat i finalment prenguem decisions. Per això el mètode que es proposa seguir al Congrés consisteix a:

  • Reconèixer la missió dels laics
  • Interpretar-la
  • Escollir camins de vida i esperança.

Aquests tres moments els trobarem en el document-qüestionari per a la preparació del Congrés.

  • Caminar Ningú no entendria l’església d’una altra manera, no seria comprensible que cada un anés a la teva. Això significa donar valor a totes les vocacions (laics, consagrats i sacerdots) i a tots els carismes. I posar en relació les diferents generacions. Posar en relació l’esperança i la memòria. Enfortir les relacions, cuidar- les, valorar-les. Relacions que de vegades emmalalteixen, però que purificades són la única cosa que cura.

 

c) El Congrés

Fet aquest preàmbul, es va passar a respondre les preguntes sobre el Congrés en sí mateix. 1.- Justificació. El Papa ha demanat a l’Església, a EG 30, “un procés de discerniment,

purificació i reforma”. Discerniment per adonar-se de les coses que no s’estan fent bé. És més fàcil veure els defectes dels altres que els propis. Però per canviar necessitem veure els propis i tenir el coratge d’afrontar-los. A Espanya l’Església necessita conversió missionera. El protagonisme correspon als laics.

2.- Lema. Poble de Déu “en sortida”. L’Església sencera, junts, com a poble de Déu, per als altres.

3.- Objectius:

General: Promoure la conversió missionera i pastoral.

Concrets:

  • Prendre consciència de la vocació
  • Promoure la caritat política.
  • Transmetre una mirada d’esperança a la societat
  • Fomentar la comunió
  • Visibilitzar el laïcat.

4.- Dinàmica.

Escoltar, donar veu als laics, associats i no associats (EG 14). Fins a on cal portar la pastoral? A qui segueix a Crist? Per descomptat, però només a ells? A qui està desil·lusionat de la vida cristiana? També. Als que es senten contraris a la fe? També!

Promoure un laïcat en sortida i alegre. Tenim un missatge positiu? Ha estat bo per a nosaltres? 5.- Destinataris. Laics associats i no associats i els batejats no incorporats.

6.- Procés.

  • Sinodalitat: desig de caminar
  • Discerniment: reconèixer, interpretar i
  • Espiritualitat: l’Esperit Sant ens precedeix, experiència d’esperança i

7.- Etapes.

  • Pre-congrés. S’ha distribuït un document-qüestionari explicatiu de l’enfocament i que segueix l’esquema de tres passos: reconèixer, interpretar a la llum l’Esperit i escollir camins de resurrecció. Tots els moviments poden reunir-se per treballar i fer les seves aportacions al Congrés, sigui directament a la CEAS, si es tracta d’un moviment que treballa a nivell nacional, sigui a la reunió de totes les diòcesis catalanes que se celebrarà el 2 de
  • Congrés. Del 14 al 16 de febrer de 2020 al Palacio de Cristal de Hi hauran 4 itineraris fonamentals: primer anunci, acompanyament, els processos de formació i la presència en la vida pública.
  • Post-Congrés. Inici d’un camí, congressos diocesans per potenciar la vocació i missió dels

8.- Moments importants en la pre-Congrés.

  • 9 de juny: dia d’Acció Catòlica. Se centrarà en la dimensió missionera de “ser laics”.
  • 1-4 d’agost. Trobada de laics a Àvila, convocada pel ACG (Acció Catòlica General).
  • Mes d’octubre: mes missioner convocat pel
  • 26-27 d’octubre: Jornada d’apostolat laic dedicada a reflexionar sobre els joves, les dones i la presència pública.
  • 2 de novembre: Jornada de treball de les diòcesis amb seu a Catalunya per preparar les aportacions al Congrés.

 

d) El document-qüestionari per a la preparació del Congrés.

Finalment, s’ha presentat el qüestionari de reflexió que s’ofereix per treballar les aportacions al Congrés.

  • Reconèixer: escoltar, expressar conviccions…
    • Criteris: la vocació i la missió. Déu ens vol per alguna “Sóc una missió i per això vaig néixer” (EG 273). La vocació no és un vestit que m’emprovo. La vocació ja hi és, és el que Déu ha volgut per mi i jo la vaig descobrint. És una empremta que hi ha en mi. És per això que vaig néixer.
    • Conseqüències: Cóm enfortir les vocacions de tothom? Pastoral en clau vocacional, eclesiologia missionera, viure en
  • Escollir: es proposa la sinodalitat (tenir cura de les relacions) i la crida a la missió…

 

B.- Diàleg posterior.

 A continuació ha hagut un torn d’intervencions i diàleg amb el presentador en el que s’han aportat comentaris, preguntes i suggeriments per al desenvolupament del Congrés.

  • Salvador Pié-Ninot ha plantejat la necessitat d’afinar en la identificació de les característiques especifiques dels laics, com són respondre amb llibertat i responsabilitat en àmbits com la família, el treball, l’economia, la vida cultural, política i social. També ha plantejat la necessitat d’implicar a les diòcesis en el seu entramat parroquial. En quan al lema, ha suggerit la necessitat de recordar que avui l’Església és minoria i per això, encara que la seva missió és universal, cal adoptar una actitud discreta, propositiva i respectuosa amb la resta de la societat.

El Pare Koldo ha agraït aquests suggeriments com aportacions que han de ser incorporades a la dinàmica congressual.

  • A la pregunta sobre la implicació dels moviments de pastoral familiar, el Padre Koldo ha respost que la família i els joves han estat els dos grans destinataris de la pastoral del Papa Francesc, amb els seus respectius sínodes. La participació de les famílies al congrés no és quelcom accidental sinó consubstancial al Congrés. La família està a l’arrel d’aquest Congrés.
  • Altres intervencions han recordat el precedent a Catalunya establert pel Congrés Laicat XXI celebrat fa molt pocs anys i han apuntat a la necessitat de construir comunitats, siguin parroquials o de El model relacional a Catalunya és molt fred i dificulta la integració d’allunyats o d’immigrants. El Pare Koldo ha assenyalat que a això apunta la sinodalitat.
  • Sobre el concepte de caritat política s’ha comentat que la missió dels cristians és transformar les estructures de pecat en estructures de gràcia. Això és el que planteja la caritat política. Una missió que el pare Koldo creu que, inevitablement, hi serà al Congrés.
  • Sobre aquest tema s’ha afegit que la concepció cristiana antropològica de l’home és la base de les respostes cristianes als problemes de la societat i que els cristians hem de contribuir a la caritat política, entesa com a esforç per a construir el bé comú, abans de qualsevol opció política

El Pare Koldo ha aportat que el Papa ha desenvolupat una antropologia del do, de sortir de si mateix, per ser pels altres, no quedar-se tancats en un mateix. Es practica en la família, les comunitats. No podem dir que estem malament si mirem al voltant. Cal equilibrar la pregunta sobre “qui sóc”, amb la de “per a qui sóc”. L’antropologia del do enfront l’antropologia del rebuig. La importància de les llàgrimes, de saber plorar, quan veig el dolor d’algú. Sota la caritat política hi ha una antropologia del do.

  • La Delegada de Formació i Acompanyament dels Laics, Anna Almuni ha explicat que el document que anirà al Congrés s’elaborarà a partir de les aportacions fetes en les reunions És més important el procés que l’esdeveniment mateix. És un procés complex de recollida d’aportacions. Però esperem que funcioni.
  • També s’ha apel·lat a una Església que no sigui una mare El pecat pesa. La por a tenir de canviar frena. Ja arribarà el moment. El primer pas es posar sandàlies als peus. Confiar en l’Esperit Sant que il·lumina. Necessitat de líders, no de mandos. Cal parlar, però sobretot portar a la pràctica. Cal una Església carismàtica, en la que cadascú faci allò que sap fer. El Pare Koldo ha respost que tots necessitem espais guaridors on regenerar la fe en Jesucrist i vincular-se a Ell. Quan el Papa parla d’això està parlant de la formació, la construcció de la pròpia persona. Això ens fa bé, ens sentim estimulats quan compartim les pròpies experiències.
  • S’ha assenyalat lo distint que és el laïcat del segle XXI del que hi havia al segle XX : pares separats, poques primeres L’Església hauria de tenir una comunicació més sensible, que arribi a la gent. L’Església necessita millorar la seva comunicació.

El Pare Koldo ha respost que cal avançar en la historia. No podem quedar-nos ancorats en el passat. En aquests moments en que els canvis són tan forts i ni tan sols sabem si els estem comprenen, hem d’ancorar-nos en allò que és fonamental que és la fe en Crist.

Sense això perdem el que hem de transmetre.

  • S’ha comentat la seducció que crea proclamar que som Quelcom que és un descobriment. Poder generar aquesta comunitat per tenir sentiment d’Església comunitària.
  • S’ha apuntat el paper del laïcat en el món de l’educació i les Per això ha de ser escoltat. El Pare Koldo ha recordat la doble direcció de l’escolta. També és posar-se a l’escolta de Déu.
  • I finalment s’ha recordat que a la Jornada d’apostolat seglar del 26-27 d’octubre es treballarà la realitat dels joves, les dones i la presencia pública. Es pot aportar molt al segle
  • La Delegada de formació i acompanyament del laïcat ha intervingut per apuntar que quelcom s’està movent i per animar a la participació:
    • El canvi d’organigrama diocesà perquè els òrgans siguin més
    • En el Congrés no es donen les coses per Està obert.
    • Si volem que les coses canviïn, hem de fer El Congrés en qualsevol cas sortirà endavant. Però nosaltres tenim la oportunitat d’intervenir e incidir en ell.

Així serà millor.

C.- EUCARISTIA.

 Els assistents participen a l’Eucaristia, viscuda i celebrativa que posa punt final a una trobada intensa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *