DIJOUS SANT, 18 d’ABRIL / MISSA VESPERTINA DE LA CENA DEL SENYOR

DIJOUS SANT: MISSA VESPERTINA DE LA CENA DEL SENYOR

 

Lectura primera Ex 12,1-8.11-14

El ritu del sopar pasqual

Lectura del llibre de l’Èxode

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès i a Aharon mentre eren al país d’Egipte: «Per a vosaltres, aquest mes serà el primer de tots els mesos de l’any. Digueu a tota la comunitat del poble d’Israel: “El dia deu d’aquest mes, que cada família, cada casa, prengui un anyell o un cabrit. Si una família fos massa petita, que el prengui junt amb la família del veí més pròxim, fins a completar el nombre de persones. Compteu quants en calen per menjar-se’l. Que sigui mascle, sense tara, i que no tingui més d’un any. Podeu prendre igual un anyell que un cabrit. L’heu de guardar fins al dia catorze del mes, i que tots els qui formen part de la comunitat del poble d’Israel el degollin al capvespre d’aquell dia, que prenguin de la seva sang i en posin als dos muntants i a la llinda de les cases on se’l menjaran.

Aquella mateixa nit han de menjar-ne la carn, rostida a la brasa, amb pans sense llevat i herbes amargues. Per a menjar-vos-el, aneu cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, i us l’heu de menjar a corre-cuita: aquesta víctima és la Pasqua, és a dir, el “pas” del Senyor. Aquella nit passaré pel país d’Egipte i faré morir tots els primogènits d’Egipte, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra les divinitats d’Egipte. Jo sóc el Senyor. La sang serà un senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang “passaré” enllà i, al moment que jo castigui el país d’Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l’extermini. Tingueu aquest dia com un memorial, i celebreu-lo amb un pelegrinatge en honor del Senyor. Que totes les generacions el celebrin com una institució perpètua”».

 

Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 1C 10,16)

 

Lectura segona 1C 11,23-26

Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze,

anunciem la mort del Senyor

 

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres, ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial». Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial». Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.

 

Vers abans de l’evangeli Jo 13,34

Evangeli Jo 13,1-15

Jesús demostrà fins a quin extrem estimava els seus

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d’aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat el seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses, conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura. Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, vós voleu rentar-me els peus a mi?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus». Jesús li contestà: «Si no et rento, tu no ets dels meus». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em renteu només els peus: renteu-me també les mans i el cap». Jesús li respon: «Qui s’ha banyat només necessita rentar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots». Jesús sabia qui l’havia de trair; per això deia que no tots estaven nets.

Després de rentar-los els peus, quan s’hagué posat el mantell i assegut a taula, els digué: «Enteneu això que us acabo de fer? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet».


 

COMENTARI DE L’EVANGELI

 

 

 

El passatge evangèlic d’avui ens parla d’amor i de servei però no ho fa d’una manera subtil, contemporitzadora o políticament correcta. Ben al contrari, ho fa escandalitzant-nos: Jesús fa una feina d’esclau.

Es fa difícil per a nosaltres imaginar què ha estat l’esclavitud; hem sentit parlar, ens hem emocionat amb relats o pel·lícules però no hem viscut en carn pròpia què és, realment, ser propietat d’un altre; ser un objecte per algú, que pot agafar-te i deixar-te com i quan vol.

I vet aquí que Jesús, el Messies esperat per alliberar el poble d’Israel, s’agenolla davant d’aquells homes per rentar-los els peus, per fer la tasca d’un esclau. No s’ho podien creure de cap manera, i Pere, menys que ningú!

Joan, en el seu relat i a diferència dels altres tres evangelistes, no parla de l’Eucaristia però podem entreveure-la perquè només qui es lliura tan amorosament, només qui serveix tan lliurement, pot fer-se aliment que nodreix i aigua que neteja, purifica i salva.

Estimar és servir, a la llum del que va fer Jesús. Nosaltres, sorpresos per aquesta imatge, només podem fer com Pere: deixar-nos rentar els peus, les mans i el cap!, perquè la lògica de Déu no és la nostra.

Si la nostra manera d’entendre i fer les coses fos la de Déu, no ens amoïnaria tant que les nostres esglésies es buidin com ser testimonis de la força de l’Evangeli, de ser llum, de ser diferents en un món que només té interès a ocupar els primers llocs socials, en ser distingits, en gaudir de privilegis.

Jesús es fa esclau, i ens colpeix perquè desmunta el nostre imaginari de curta volada.  Un cop més, comprovem que l’Evangeli no és per tebis, que l’Evangeli  sacseja les nostres vides i les transforma, si estem disposats a seguir el Mestre.

 

M. Àngels Arrabal

Associació de Sant Josep de la Muntanya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *