Diumenge, 17 de març / DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle C

DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle C

 

Lectura primera Gn 15,5-12.17-18

Déu fa una aliança amb Abram, el creient

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i li digué: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs així serà la teva descendència». Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. Després li digué: «Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortit d’Ur dels caldeus per donar-te aquest país; serà el teu heretatge». Abram preguntà: «Quina garantia me’n doneu, Senyor?». Ell respongué: «Porta’m una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí». Li portà tots aquests animals, els partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells. Uns ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol s’anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor. Després de la posta, quan ja s’havia fet fosc, veié un forn fumejant, una torxa encesa, que passava enmig dels animals partits. Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una aliança i es comprometé en aquests termes: «Dono aquest país a la teva descendència, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat».

 

Salm responsorial 26,1.7-8a.8b-9abc.13-14 (R: 1a)

 

Lectura segona Fl 3,17-4,1

Crist ens configurarà al seu cos gloriós

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, seguiu el meu exemple i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: N’hi ha molts que, pel seu estil de viure, són contraris a la creu del Crist. El terme on s’encaminen és la perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són valors terrenals.

Però nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l’univers.

Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.

 

Vers abans de l’evangeli

Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:

Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.

 

Evangeli Lc 9,28b-36

Mentre Jesús pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.


COMENTARI

Avui fem un salt al capítol 9, per contemplar el relat de la transfiguració. Els deixebles estan atordits per la mort violenta de Jesús i es pregunten: “Com pot ser aquest ajusticiat el nostre model i camí? ¿Era ell realment el Fill estimat del Pare?” La paraula que cal escoltar, la paraula més forta, va ser la pronunciada per Jesús amb la seva vida d’entrega a la causa dels indefensos. Molts, avui, no accepten el misteri. Però, el misteri està present en el més profund de la nostra existència. L’home pot conèixer i dominar moltes coses, però no pot conèixer i dominar ni el seu origen ni el seu destí últim. L’home ha d’aprendre a viure davant el misteri. I el misteri té un nom: Potser el problema més gran de l’home contemporani sigui haver-se incapacitat per pregar i dialogar amb el misteri que ens envolta, el Pare. I així, estem orfes i no arribem a entendre’ns com a germans. Déu, el Pare que ens acull i ens crida a viure com a germans. És una escena plena de simbolismes i referències a l’Antic Testament.Jesús va a la muntanya amb tres deixebles. Els tres tenien grans dificultats per entendre el messianisme no triomfalista de Jesús. Però Jesús ni buscava el dolor, ni negava la vida. Les seves paraules no són una exaltació del patiment, sinó que expressen una gran saviesa: Busquen “despertar” a la persona perquè pugui percebre l’actitud encertada davant la vida.Tot el passatge és una catequesi de suport a Jesús, de qui dubtaven aquells tres deixebles. Primer els hi diu que l’activitat de Jesús estava d’acord amb
l’Antic Testament, la Llei i els Profetes. Segon, la veu del cel els mana que escoltin Jesús. Tercer, la desaparició dels dos representants de l’Antic Testament expressa que hem de seguir només a Jesús. És també una catequesi per a nosaltres, perquè ens centrem en Jesús i només en Jesús.La paraula que cal escoltar, la paraula més forta, va ser la pronunciada per Jesús amb la seva vida d’entrega a la causa dels indefensos. La creu va ocupar el primer pla i tot es va tenyir de negre.

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *