DIUMENGE 10 de MARÇ – DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle C

DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle C

 

Lectura primera Dt 26,4-10

Professió de fe del poble escollit

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès digué al poble: «El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs: “El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l’Egipte per viure-hi com a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d’un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m’heu donat”.

Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora’l».

 

Salm responsorial 90,1-2.10-11.12-13.14-15 (R.: 15b)

 

Lectura segona Rm 10,8-13

Professió de fe del qui creu en Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Què diu l’Escriptura, germans? «Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor». Aquesta paraula és la fe que proclamem: si amb els llavis reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l’Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat». Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l’invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat».

 

Vers abans de l’evangeli Mt 4,4b

L’home no viu només de pa;

viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

 

Evangeli Lc 4,1-13

L’Esperit conduïa Jesús pel desert on era temptat pel diable

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa». Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu». Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”». Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”».

Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

 


COMENTARI

En una escena dels Pastorets que va escriure Folch i Torras, els pecats capitals tempten, en presència de Miquel i Satanàs, els pastors protagonistes. I en acabar la temptació i que cadascun dels dimonis manifesti la seguretat que la seva serà la guanyadora, l’autor posa en boca de Miquel una frase amb la qual podem resumir l’evangeli d’aquest diumenge. Diu Miquel als pastors: “Déu us dóna fortalesa. Exerciu-la i vencereu”.

Jesús, després d’uns anys de maduració personal a Natzaret, creu que ha arribat l’hora de començar a explicar públicament el seu missatge. I sap que aquest és revolucionari, ja que pretén canviar de soca-rel les estructures socials, no sols de la seva època sinó inclús les dels temps futurs, ja que a l’afirmar que Déu és Pare i creador i que tots som fills seus, predica una fraternitat universal en la qual tots homes i dones i sigui la que sigui la seva raça, tenim els mateixos drets com a persones lliures. I això ho predicarà en una societat on les dones són menystingudes i l’esclavitud està regulada per la llei.

Per això Jesús, com fem tots quan hem de prendre una decisió important, s’imposa un llarg període de reflexió que l’evangelista defineix amb el bíblic “quaranta dies”. I ens diu també l’evangelista que el maligne conscient que el missatge de Jesús li faria perdre el seu domini del món el va temptar. I va fer-ho en tres dels punts febles que tenim tots els homes. Un de material, la gana, i dos d’immaterials però no per això menys importants: “l’ego i l’afany de poder”. Jesús venç les temptacions i l’evangelista diu que el diable s’allunyà, però esperant un altra oportunitat.

El fragment de l’evangeli d’aquest diumenge ens invita a reflexionar sobre quins són els nostres punts febles que indubtablement tots tenim. Ens hauríem de plantejar quines són les nostres fòbies i les nostres filies i reflexionar-hi durant aquests també quaranta dies de la Quaresma. Si volem per Pasqua sentir-nos “homes nous” ens cal conèixer les nostres debilitats.

 

 Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *