DIUMENGE 24 de FEBRER -VII DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE VII DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera 1S 26,2.7-9.12-13.22-23

Déu t’havia posat a les meves mans, però jo no t’he volgut fer res de mal

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, Saül, amb tres mil homes d’entre els millors guerrers d’Israel, baixà al desert de Zif a buscar-hi David. David i Abisai entraren de nit al campament de Saül, i el trobaren dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada a terra vora el seu capçal. Tot al voltant jeien Abner i els altres homes. Abisai digué a David: «Avui Déu ha fet caure el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d’una llançada. No en caldran pas dues». Però David li contestà: «No el matis pas. Qui quedaria net de culpa si amb les seves mans feia res de mal a l’Ungit del Senyor?»

Llavors David agafà la llança i el gerro d’aigua que Saül tenia vora el capçal i se n’anaren. Ningú no ho veié, ni se n’adonà, ni es despertà.

Tothom dormia. El Senyor havia fet caure sobre ells un son profund. David passà a l’altra banda i s’aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància.

David cridà: «Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a buscar-la un dels teus homes. I que el Senyor recompensi aquell de nosaltres que és de debò magnànim i lleial; avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer res de mal a l’Ungit del Senyor».

 

Salm responsorial 102,1-2.3-4.8 i 10.12-13 (R.: 8a)

 

Lectura segona 1C 15,45-49

Abans érem semblants a l’home fet de pols,

després serem semblants a l’home que és del cel

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, quan Déu modelà Adam, el primer home, es convertí en un ésser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dóna vida. No va ser primer el cos espiritual, sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després. El primer home, fet de terra, era de pols. Però el segon home és del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Abans érem semblants a l’home fet de pols; després serem semblants a l’home que és del cel.

Al·leluia Jo 13,34

22

Evangeli Lc 6,27-38

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l’altra. Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t’ho hagin pres. Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen. Si heu fet bé als qui us en fan, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. Si presteu diners als qui de cert us els tornaran, qui us ho ha d’agrair?

També els pecadors presten diners als pecadors quan saben que els recobraran. Però vosaltres heu d’estimar els enemics, heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu i Déu us donarà. Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet».


COMENTARI

Aquesta Paraula de Jesús ens qüestiona. És una part de l’Evangeli que sembla que més ens costarà posar en pràctica. Estimar els enemics. Fer el bé als que t’odien. Beneir els que ens maleeixen. Pregar per qui et difama. És un llenguatge dur.

No obstant això, és una cosa que no podem deixar de banda. No podem viure l’Evangeli en part si i en part no. O tot o res. O tot el missatge Jesús o res.

Em sembla que moltes vegades som nosaltres els que ens posem en paper de víctimes. Quan llegim, preguem i pensem en aquest passatge de l’Evangeli moltes vegades som nosaltres els que ens posem al lloc dels que pateixen persecució o són ferits. Però ens oblidem que moltes vegades som nosaltres els que perseguim, els que ferim i menyspreem. Una paraula fora de lloc, un gest desafortunat, una burla, una broma de mal gust … Tot això fa mal. I així ens convertim en “enemics” dels que moltes vegades volem estimar.

Per això hi ha aquesta paraula de l’Evangeli. Perquè la mesura de com vull que em tractin a mi, vull llavors tractar els altres. Volem ser estimats, per tant hem de decidir estimar.

Sabem que això costa. Estimar a tots, perdonar a tots, fins i tot els que no em volen, m’odien, o em persegueixen. Però la gràcia de Jesús és suficient. Hauríem de convidar-nos a fer una estona de pregària, per aquesta persona que no suportes, que et costa estimar, que et va fer mal, et va ferir o et va tractar malament. I Demanar-li a Jesús que ens beneeixi i els beneeixi a elles, que ens ajudi a estimar-les. Demanar pel seu bé.

 

Salesians Cooperadors 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *