DIUMENGE 17 DE FEBRER / VI DURANT L’ANY / Cicle C

DIUMENGE VI DURANT L’ANY / Cicle C

 

Lectura primera Jr 17,5-8

Maleït el qui es refia d’un ajut humà;

beneït el qui es refia de l’ajut del Senyor

Lectura del llibre de Jeremies

Això diu el Senyor: Maleït l’home que es refia de l’ajut humà, que busca un home per fer-ne el seu braç dret, mentre el seu cor s’allunya del Senyor. Serà com la pomera de Sodoma en el desert de l’Arabà, que no tasta mai un moment de bonança; viu en els indrets xardorosos de l’estepa, en una terra salada que no es pot habitar.

Beneït l’home que es refia de l’ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat. Serà com un arbre plantat ran de l’aigua que estén les arrels vora el corrent; quan ve l’estiu, ell no té por, i el seu fullatge es manté fresc; en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit.

 

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 39,5a)

 

Lectura segona 1C 15,12.16-20

Si Crist no hagués ressuscitat, la vostra fe no tindria objecte

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, si prediquem que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com és que entre vosaltres alguns neguen la resurrecció dels morts? Perquè si fos veritat que els morts no ressusciten, tampoc Crist no hauria ressuscitat. I si Crist no hagués ressuscitat, la vostra fe no tindria objecte, encara estaríeu submergits en els vostres pecats. A més, els qui han mort creient en Crist estarien perduts sense remei. Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort.

 

Al·leluia Lc 6,23ab

 

Evangeli Lc 6,17.20-26

Feliços els pobres. Ai de vosaltres els rics

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s’aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles: «Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes.

Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres els qui ara aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igual feien els seus pares amb els falsos profetes».


COMENTARI

Acostumats a escoltar les “benaurances” tal com apareixen en l’evangeli de Mateu, se’ns fa dur als cristians dels països rics llegir el text que ens ofereix Lluc . Pel que sembla, aquest evangelista i no pocs dels seus lectors pertanyien a una classe acomodada. No obstant això, lluny de suavitzar el missatge de Jesús, Lluc el va presentar de manera més provocativa.

Al costat de les “benaurances”: «Feliços els pobres… els que ara teniu gana… els que ara ploreu». Però «Ai de vosaltres, els rics… els que ara esteu sadollats… els que ara rieu». L’Evangeli no pot ser escoltat d’igual manera per tots. Mentre per als pobres és una Bona Notícia que els convida a l’esperança, per als rics és una amenaça que els crida a la conversió. Com escoltar aquest missatge en les nostres comunitats cristianes?

Primer de tot, Jesús ens posa a tots davant la realitat més dura que hi ha en el món, la que més li feia sofrir a ell, la que més arriba al cor de Déu, la que està més present davant els seus ulls. Una realitat que, des dels països rics, tractem d’ignorar i silenciar una vegada i una altra, encobrint de mil maneres la injustícia més cruel i inhumana de la qual, en bona part, som culpables nosaltres.

Volem continuar alimentant l’autoengany o obrir els ulls a la realitat dels pobres? Tenim voluntat de debò? Prendrem alguna vegada de debò a aquesta immensa majoria dels quals viuen desnodrits i sense dignitat, els que no tenen veu ni poder, els que no compten per a la nostra marxa cap al benestar?

Els cristians no hem descobert encara tota la importància que poden tenir els pobres en la història del cristianisme. Ells ens donen més llum que ningú per a veure’ns en la nostra pròpia veritat, sacsegen la nostra consciència i ens conviden permanentment a la conversió. Ells ens poden ajudar a configurar l’Església del futur de manera més evangèlica. Ens poden fer més humans i més capaços d’austeritat, solidaritat i generositat.

L’abisme que separa a rics i pobres continua creixent de manera imparable. En el futur, cada vegada serà més impossible presentar-se davant el món com a Església de Jesús ignorant als més febles i indefensos de la Terra. O prenem de debò als pobres o oblidem l’Evangeli. Als països rics ens resultarà cada vegada més difícil escoltar l’advertiment de Jesús: «No podeu servir a Déu i als Diners». Se’ns farà insuportable.

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *