DIUMENGE 10 de febrer – V DURANT L’ANY/ Cicle C

DIUMENGE V DURANT L’ANY / Cicle C

Lectura primera Is 6,1-2a.3-8

Aquí em teniu, envieu-m’hi

Lectura del llibre d’Isaïes

L’any que morí el rei Ozies vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i prominent. Els plecs del seu mantell omplien el temple. L’assistien, drets, uns serafins que cridaven l’un a l’altre: «Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria». Aquell crit feia estremir els muntants de les portes i l’edifici s’omplia de fum. Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar! Jo que sóc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l’univers». Llavors un dels serafins volà cap a mi duent amb uns molls una brasa que havia pres de l’altar. Em tocà els llavis amb aquella brasa i em digué: «Això t’ha tocat els llavis: ja ha desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat». Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: «Qui enviaré? Qui ens hi anirà?». Jo vaig respondre: «Aquí em teniu: envieu-m’hi».

Salm responsorial 137,1-2a.2bc-3.4-5.7c-8 (R.: 1c)

Lectura segona 1C 15,1-11

Això és el que tots prediquem, i això és el que vosaltres heu cregut

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, us recordo la bona nova que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu; fins ara us hi manteniu ferms i per ella obteniu la salvació. No crec pas que us convertíssiu en va a la fe. Per tant, si encara ho reteniu, recordeu amb quines paraules us vaig anunciar la bona nova. Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo mateix havia rebut, és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres pecats, que fou sepultat i que al tercer dia, com deien ja les Escriptures, ressuscità. Que després s’aparegué a Quefes i després als dotze. Després s’aparegué a més de cinc-cents germans a la vegada; molts d’aquests encara viuen, però alguns ja són morts. Després s’aparegué a Jaume, i més tard a tots els apòstols. Finalment, el darrer de tots, com un que neix fora de temps, se m’aparegué fins i tot a mi.

Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, perquè vaig perseguir l’Església de Déu. Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots, no jo, sinó la gràcia de Déu que ha treballat amb mi. Però, què hi fa?

Tant si sóc jo com si són ells, això és el que vosaltres heu cregut.

 

Al·leluia Mt 4,19

Veniu amb mi, diu el Senyor,

i us faré pescadors d’homes.

 

Evangeli Lc 5,1-11

Ho deixaren tot i el seguiren

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.

Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar». Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes». Així que ho feren agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven.

Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador». Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes». Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.

 


COMENTARI

 

El riu Jordà neix als contraforts de les muntanyes del Golan (avui frontera entre Israel i Síria i el Líban i on són freqüents escaramusses bèl·liques) i un cop arriba a les planes de Galilea es rabeja formant l’estany de Genesaret, també anomenat de Tiberíades o Mar de Galilea. I és en aquest indret on es desenvolupen els fets que ens explica Lluc en el fragment del capítol 5è) del seu Evangeli. Una història de dubtes, confiança i premi sobreabundant.

Pere és un expert patró de barca, que feineja habitualment en l’estany, i que per tant coneix tots els seus indrets. També coneix a Jesús, ja que el va anar a visitar amb el seu germà Andreu. Per tant quan Jesús li demana poder utilitzar la seva barca per predicar des d’allà li cedeix gustosament.

Però quan acabada la prèdica, Jesús li demana que tiri les xarxes, ell que ha estat feinejant tota la nit amb una pesca escassa, li exposa tots els seus dubtes, ja que considera Jesús profà en qüestions de pesca. Malgrat tot, li concedeix un vot de confiança i l’evangelista ens explica que, el resultat d’aquell vot és una pesca que esquinçava les xarxes.

 

També avui nosaltres quan el Papa Francesc ens convida a anar a les perifèries i a la nostra diòcesi s’elabora un Pla Pastoral que ens invita a “Sortir”, plantegem tota mena de dubtes. Parlem de la nostra experiència, dels gairebé nuls resultats de la nostra tasca, de la destrucció de valors en la nostra societat, de què en les celebracions eucarístiques només veiem caps amb cabells blancs, ect.

Però, ¿perquè no fem, com Pere, un vot de confiança a Jesús? ¿Quines xarxes podem llençar nosaltres? L’evangeli no diu que Jesús indiqués cap lloc, sinó que Pere i els seus companys van llançar les xarxes i què aquestes es van omplir a vessar. I és que pels humans ens és molt difícil comprendre que els temps de Déu i els nostres no són coincidents.

El fragment de l’evangeli d’aquest diumenge ens ha de motivar a l’esperança i confiar en el fet que, és Déu qui decideix i que nosaltres som només, instruments necessaris per al desenvolupament dels seus designis.

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *