DIUMENGE 3 DE FEBRER – IV DURANT L’ANY/ Cicle C

30DIUMENGE IV DURANT L’ANY / Cicle C

Lectura primera Jr 1,4-5.17-19

Et vaig fer un profeta destinat als pobles

Lectura del llibre de Jeremies

En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés a les entranyes de la mare ja et vaig conèixer; abans de néixer ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions. Ara, doncs, cenyeix-te el vestit i vés a dir-los tot el que et manaré. No tinguis por d’ells, si no, seria jo, qui te’n faria tenir. Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze que resistirà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus governants, contra els seus sacerdots i contra el seu poble. T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho diu l’oracle del Senyor».

Salm responsorial 70,1-2.3-4a.5-6ab.15ab i 17 (R.: 15a)

Lectura segona 1C 12,31-13,13

La fe, l’esperança i l’amor subsisteixen, però l’amor és el més gran

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran.

Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.

El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s’acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat. Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens, raonava com els nens; però d’ençà que sóc un home, ja no m’és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l’esperança i l’amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l’amor és el més gran.

Al·leluia Lc 4,18

 

 Evangeli Lc 4,21-30

Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és pas enviat només als jueus

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura». Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?». Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: “Metge, cura’t tu mateix»: hem sentit dir el que has fet a Cafar-Naüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares».

Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria».

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.


 

COMENTARI

Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és pas enviat només als jueus

L’Evangeli d’avui explica com Jesús, a la sinagoga de Natzaret, després de llegir un text d’Isaïes, defineix la seva missió: anunciar la Bona Nova als pobres, proclamar l’alliberació als captius, tornar la vista als cecs, restituir la llibertat als oprimits i al acabar la lectura, Jesús diu: “Avui es compleix aquesta escriptura”. Tots queden meravellats, però a continuació s’escandalitzen perquè no esperaven la proposta d’una vida de conversió, el seu missatge superava els límits de raça  per acollir als exclosos i a tota la humanitat. Es deien entre ells: “no és aquest el fill de Josep, el Fusté?” Jesús els diu: ¡Cap profeta és ben rebut a casa seva! La gent de Natzaret estava molesta perquè Jesús no havia fet cap miracle, com havia fet a Cafarnaüm. Per ajudar a la comunitat a entendre la universalitat de Déu, Jesús explica dues històries de l’ Antic Testament: Elies va ser enviat a una viuda estrangera de Sarepta i Eliseu va se enviat a curar Naaman, un leprós de Síria. Per mitjà d’aquestes històries volia fer entendre a la gent de Natzaret el missatge de Déu. En sentir això, els qui eren a la sinagoga es van enfurismar, el van agafar i el tragueren fora, volien estimbar-lo muntanya avall, però Jesús manté la calma i passant en mig d’ells, va marxar.

El compliment de l’Evangeli és exigent. Com a Jesús, l’Esperit ens acompanya, no ens han de fer por, les crítiques ni les incomprensions, som missatgers de la Bona Nova de Jesús.

Consol Baldrís,

Institució Teresiana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *