DIUMENGE 16 de desembre – III D’ADVENT/ Cicle C

DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle C

 

Lectura primera So 3,14-18a

Per tu el Senyor s’ha transportat d’alegria

Lectura de la profecia de Sofonies

Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d’Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec».

 

Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 6)

 

Lectura segona Fl 4,4-7

El Senyor és a prop

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

 

Al·leluia Is 61,1

 

Evangeli Lc 3,10-18

Què hem de fer també nosaltres?

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?». Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?». Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada».

La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

 


COMENTARI

 

Estem en el tercer diumenge d’Advent denominat diumenge “Gaudete”. Avui en la litúrgia ressona la invitació de l’apòstol sant Pau: “Estigueu sempre alegres en el Senyor; us ho repeteixo, estigueu alegres… el Senyor aquesta a prop”.

«La primera resposta es dirigeix a la multitud en general. El Baptista diu: “El que tingui dues túniques, que comparteixi amb el qual no té; i el que tingui menjar, faci el mateix”. Aquí podem veure un criteri de justícia, animat per la caritat. La justícia demana superar el desequilibri entre qui té el superflu i qui manca del necessari; la caritat impulsa a estar atent al proïsme i sortir a la trobada de la seva necessitat, en lloc de trobar justificacions per defensar els mateixos interessos. Justícia i caritat no s’oposen, sinó que ambdues són necessàries i es completen recíprocament. “L’amor sempre serà necessari, fins i tot en la societat més justa”, perquè “sempre es donaran situacions de necessitat material en les quals és indispensable una ajuda que mostri un amor concret al proïsme”.

Veiem després la segona resposta, que es dirigeix a alguns “publicans”, o sigui, recaptadors d’impostos per als romans. Ja per això els publicans eren menyspreats, també perquè sovint s’aprofitaven de la seva posició per robar. A ells el Baptista no diu que canviïn d’ofici, sinó que no exigeixin més de l’establert. El profeta, en nom de Déu, no demana gestos excepcionals, sinó abans de res el compliment honest del mateix haver de. El primer pas cap a la vida eterna és sempre l’observança dels manaments; en aquest cas el setè: “No robar”.

La tercera resposta es refereix als soldats, una altra categoria dotada de cert poder, per tant temptada d’abusar d’ell. Als soldats Joan diu: “No feu extorsió ni us aprofiteu de ningú amb falses denúncies, si no acontenteu-vos amb la paga”. També aquí la conversió comença per l’honestedat i el respecte als altres: una indicació que val per a tots, especialment per qui té majors responsabilitats.

Considerant en el seu conjunt aquests diàlegs, impressiona la gran concreció de les paraules de Joan: posat que Déu ens jutjarà segons les nostres obres, és aquí, justament en el comportament, on cal demostrar que se segueix la seva voluntat. I precisament per això les indicacions del Baptista són sempre actuals: també al nostre món tan complex les coses anirien molt millor si cadascun observés aquestes regles de conducta. Preguem doncs al Senyor, per intercessió de Maria Santíssima, perquè ens ajudi a preparar-nos al Nadal portant bons fruits de conversió».

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *