DIUMENGE 4 de novembre – XXXI DURANT L’ANY / Cicle B

DIUMENGE XXXI DURANT L’ANY / Cicle B

 

Lectura primera Dt 6,2-6

Escolta, Israel: Estima el Senyor, el teu Déu,

amb tot el cor

Lectura del llibre del Deuteronomi

En aquells dies, Moisès digué al poble: «Reverencia el Senyor, el teu Déu, compleix durant tota la vida els manaments que et dono, tant tu, com els teus fills i els fills dels teus fills. Així viureu anys i més anys. Escolta, Israel, mira de posar en pràctica això que et mano; així seràs un poble feliç i nombrós en un país que regalima llet i mel, tal com el Senyor ho va prometre als teus pares. Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces.

Guarda en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono».

 

Salm responsorial 17,2-3a.3bc-4.47 i 51ab (R.: 2)

 

Lectura segona He 7,23-28

Jesús, que viu per sempre,

no traspassa a ningú les funcions sacerdotals

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, els sacerdots de l’antiga aliança van ser molts, perquè la mort els impedia de continuar en les seves funcions. Però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú les funcions sacerdotals. Per això té el poder de salvar definitivament tots els qui per ell s’acosten a Déu, ja que viu intercedint per sempre a favor d’ells.

Un sacerdot així és el que ens calia: sant, innocent i sense taca; per això va ser tret d’enmig dels pecadors i enlairat més amunt del cel. Ell no necessita, com els altres, oferir víctimes cada dia tant pels seus propis pecats com pels pecats del poble: es va oferir a si mateix una sola vegada. La Llei havia fet sacerdots uns homes plens de febleses, però els termes del jurament que ha substituït la Llei han consagrat el Fill, que serà per sempre un sacerdot perfecte.

 

Al·leluia Jo 14,23

 

Evangeli Mc 12,28b-34

Estima el Senyor el teu Déu. Estima els altres

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?». Jesús li respongué: «El primer és aquest: “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: “Estima els altres com a tu mateix”. No hi ha cap altre manament més gran que aquest». El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu és un de sol i que no n’hi ha cap altre fora d’ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar». Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada li digué: «No ets lluny del Regne de Déu». I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.


COMENTARI   

 L’evangeli d’avui ens dona a conèixer una conversa entre Jesús i un mestre de la llei que vol saber quin és el primer de tos els manaments i Jesús respon amb un text de la Bíblia. El primer és aquest, “Estimar a Déu amb tot el cor, amb tota la intel·ligència i amb totes les forces”. El segon és, “Estimaràs al teu proïsme com a tu mateix”. No existeix cap manament més gran que aquests.

Antigament els jueus tenien una gran quantitat de normes per complir amb els Deu Manaments i van fer del primer manament, una pregària que resaven tres cops al dia, matí, migdia i nit. El poble de Déu, al llarg dels segles va anar aprofundint en el significat del amor de Déu i es van adonar que l’amor de Déu tan sols podia ser veritable si es concretava en l’amor al pròxim. Per això el segon manament és semblant al primer. Si algú digués, “Estimo a Déu!” però no al seu germà, seria un mentider, ja que tot depèn d’aquests dos manaments.

El mestre de la llei quedà astorat amb la resposta de Jesús i respongué “És veritat que Déu n’és un de sol, que no hi ha cap altre fora d’ell i creure en Déu és millor que tot l’oferiment cremat a l’altar. Jesús al sentir una resposta tan assenyada li digué, “No ets lluny del Regne de Déu” i ningú s’atreví a dir res. Ens diria avui Jesús a nosaltres el mateix que va dir al mestre de la llei?

Consol Baldris, Institució Teresiana

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *