DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY / Cicle B-Lectura diumenge 9 de setembre –

DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY / Cicle B

 

Lectura primera Is 35,4-7a

Les orelles dels sords s’obriran i la llengua del mut cridarà de goig

Lectura del llibre d’Isaïes

 

Salm responsorial 145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)

 

Lectura segona Jm 2,1-5

No sabeu que Déu ha escollit els pobres per fer-los hereus del Regne?

Lectura de la carta de sant Jaume

 

Al·leluia Mt 4,23

 

Evangeli Mc 7,31-37

Fa que hi sentin els sords i que els muts parlin

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».


COMENTARI

Les paraules són el tresor de les persones. Ens permeten conèixer, relacionar-nos, entendre, expressar el què hem viscut, el què somiem, exposar els nostres projectes, defensar oralment el què creiem just i verbalitzar els nostres sentiments. Però aquest tresor no és privatiu nostre i ens cal també saber escoltar, i ser empàtics i comprensius amb aquells que opinen diferent. I és que la paraula i saber escoltar és el què ens dóna dignitat com persones.

D’aquest fragment de l’evangeli de Marc en podem extreure dues lliçons importants. La primera l’acció de Jesús de retornar la parla i l’oïda al seu compatriota. I la segona l’agraïment d’aquest que, malgrat les recomanacions de Jesús, va explicant a tot-hom la gran sort que ha tingut de trobar a Jesús i la gràcia que ha rebut d’Ell.

Aquesta actitud del sord-mut de l’evangeli ens hauria de fer reflexionar als creients sobre quins són els nostres comportaments. Perquè, evidentment, nosaltres també hem conegut Jesús i hem rebut d’Ell moltes gràcies. ¿Ho agraïm i pregonem? La nostra vida ¿és una lloança pels favors rebuts? ¿Vivim contents amb el què tenim o som malaltissament envejosos? Les nostres paraules ¿són sempre portadores de pau?

El fragment de l’evangeli de Marc conclou amb una frase. “Tot ho va fer bé” ¿Es pot dir això de nosaltres? Evidentment, no. Però ¿Ho intentem?

 

Jaume Saladrigas

Director de la Comissió Diocesana dels Centres Culturals i Parroquials

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *