Dilluns, 19 de febrer de 2018
Lectures i Comentaris //

DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle B

Lectura primera Gn 9,8-15

Aliança de Déu amb Noè, salvat de la inundació del diluvi

Salm responsorial 24,4-5b.6-7b.8-9 (R.: cf. 10)

Tot el vostre obrar, Senyor, és fruit d'amor fidel

per als qui guarden la vostra aliança.

Lectura segona 1Pe 3,18-22

L'aigua prefigurava el baptisme que ara us salva

Evangeli Mc 1,12-15

Era temptat per Satanàs i l'alimentaven els àngels

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, l'Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l'alimentaven els àngels.

Després d'haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».

 


COMENTARI

No ha de ser casual el fet que el primer que fa l'Esperit amb Jesús sigui portar-ho al desert. I que, després de passar per aquí, iniciés la seva activitat pels camins de *Galilea, una activitat marcada per la llibertat i la compassió. Tant la llibertat com la compassió es veuen sabotejades solament per les nostres pròpies pors i necessitats que, si no han estat sanejades, es travaran entre si, donant lloc a complexos i sofisticats mecanismes de defensa que acabaran allunyant-nos de la nostra veritat profunda

En realitat, no és que siguem lliures i compassius, sinó que som Llibertat i Compassió, dos noms més de la nostra veritable identitat, la que transcendeix els límits estrets del jo –del nostre psiquisme- i és, en realitat, universal i compartida. El nostre drama es produeix quan vivim desconnectats d'aquesta Identitat profunda. Alienats dels qui som, ens sentim dividits, trencats, estranys a nosaltres mateixos. I les nostres relacions no són una altra cosa que lluites d'egos, més o menys crispats.

Ens desconnectem de la nostra veritable identitat perquè ens hem identificat amb el nostre jo individual, portant la nostra identitat a la ment. Ens hem reduït a una "idea" de nosaltres mateixos. I una vegada que ens hem instal·lat en aquesta creença, vivim i reaccionem com si fóssim aquest jo.

Anar al desert" significa viure la despullada de l'ego.

Quan això es comprèn, la persona deixa de buscar-se com "jo" –i de viure's-, en la mateixa mesura en què es va ancorant en qui realment és.


Però es requereixi passar pel "desert" o "nit fosca" perquè pugui donar-se la transformació que, en certa manera, és un re-naixement, no perquè hem de "crear" una nova identitat, sinó perquè, gràcies a l'experiència del desert, podem començar a reconèixer-la.

"El regne de Déu està dins de vosaltres", dirà Jesús en una altra ocasió (Lucas 17,21). No és "alguna cosa" que hàgim de perseguir; és el que ja som. Solament ens falta adonar-nos, reconèixer-ho... i viure-ho. És la llum que ens porten la "nit" i el "desert".

I tot és un procés creixent de consciència, que busca conduir-nos a un sol punt, a respondre amb veritat a la pregunta essencial: qui sóc jo?, qui som? És la pregunta essencial.

Jesús troba, en el desert, el camí de Déu per a Ell. L'oració és el temps de desert. Pot ser perillosa, perquè ens posa en contacte, tant amb el mal com amb el bé que existeixen en el nostre interior. Si la practiquem, ens incorpora a la pau de Déu en Crist - a l'harmonia del desert de Jesús. És també el lloc on tornem a dedicar-nos a Déu, i on trobem la fortalesa de Déu.

Durant segles, hem posat en el perdó de Déu la meta de les nostres relacions amb Ell. Jesús ens diu que el perdó és el punt de partida. El nostre concepte de pecat es basa en el mite de la ruptura. A partir d'aquí, la religiositat consistirà en una recuperació d’allò perdut. Avui tenim dades per intentar altres explicacions. Som fruit de l'evolució i seguim avançant.

El pecat és una de les experiències més doloroses i *humiliants de l'ésser humà. El que hem de superar és una explicació massa primitiva defallida i descobrir una manera d'afrontar-ho que pugui ser útil per superar-ho eficaçment, som criatures limitades.

El primer objectiu de tot ésser viu va ser mantenir aquesta vida contra totes les agressions externes i internes.

Fixem-nos bé que els tres temes clàssics de la quaresma són: Oració, dejuni i almoina. En ells queden resumides totes les possibles relacions humanes: amb Déu, amb un mateix i amb els altres. La qualitat humana de l'home depèn de la qualitat de les seves relacions. Si no sobrepassem el purament instintiu, aquestes relacions estaran basades en un individualisme feroç, buscant el profit biològic immediat. Si aquestes relacions estan basades en el coneixement del teu autèntic ser, ens portaran a l'harmonia amb tots els éssers.

 

Grego Contreras

Moviment GOAC – Consell Acció Catòlica

 

Diumenge, 18 de febrer de 2018
Lectures i Comentaris
DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle B Lectura primera Gn 9,8-15 Aliança de Déu amb Noè, salvat de la...
Diumenge, 11 de febrer de 2018
Lectures i Comentaris
DIUMENGE VI DURANT L'ANY / Cicle B Lectura primera Lv 13,1-2.45-46 Salm responsorial 31,1-2.5.11...
Espai per la Reflexió
  AFRICA
AFRICA Se sap ara ja que el continent Africà pasará en 25 anys a doblar la seva població, al mateix temps que augmentar la seva pobresa entre un 25/50%. Portem ja alguns anys que els pobles d’Africa (subsaharians i centrals) estan migrant a Europa, cercant un futur millor per a llurs...
Vols rebre informació de la Delegació Seglar?