Divendres, 20 de octubre de 2017
Lectures i Comentaris // Diumenge, 15 d'octubre

DIUMENGE XXVIII DURANT L'ANY / Cicle A

Lectura primera Is 25,6-9

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 6cd)

Lectura segona Fl 4,12-14.19-20

Evangeli Mt 22,1-14

Convideu a la festa tothom que trobeu

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n'envià d'altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l'aviram. Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no en feren cas: l'un se n'anà al seu camp, l'altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s'indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se'l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s'omplí de convidats.

Quan el rei entrà a veure els convidats, s'adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: Company, com és que has entrat sense vestit de festa? Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits».


COMENTARI DE L'EVANGELI

L'Eucaristia: un banquet, una festa nascuda de la comunió amb Jesús.

A la Eucaristia el nostre esperit ens crema el cor amb la paraula, renovem la nostra unió amb Jesús a la comunitat de creients ... i somniem amb el Banquet Definitiu a la gran Casa de Nostre Pare.

El banquet és utilitzat a l'AT amb molta freqüència per designar els temps messiànics. Jesús també ho utilitza per significar el Regne de Déu.

Un banquet no significa molt per poder satisfer la fam tots els dies; però pels que acostumen a passar fam diàriament, és una ocasió única per eliminar les penes. En concret, el banquet de noces era la única ocasió que tenia el poble senzill de celebrar una festa i oblidar-se de la dura realitat d'una vida, amb el qual el primer objectiu era la subsistència.

Naturalment no es tracta més que d'una metàfora per indicar que Déu crida a saciar tots els anhels de l’ésser humà. Déu crida a tots a que arribem a la felicitat, dins de les nostres limitacions i malgrat aquestes mateixes limitacions. Tots estem cridats a aquest banquet.

És el Pare el que convida a les noces del seu fill.

Els primers convidats són els caps religiosos jueus que es van negar a acceptar el missatge de Jesús.

“Incendiar-los la ciutat” és una al·lusió clara a la destrucció de Jerusalem.

Els nous convidats són els gentils, és a dir tots els éssers humans, sense importar ni raça ni condició social i, el que és més escandalós, sense importar si són bons o dolents.

L'afegit de l'individu que no portava vestit de festa, té molt a veure amb l'evangeli.
Si surten als encreuaments dels camins per cridar a tota la gent que trobi, quin sentit té que es requereix un vestit de noces? És que la gent va pels camins vestits de noces?

També és clar que no n’hi ha prou amb la pertinença nominal a una comunitat per sentir-se rescatat.

Però no es tracta que Déu condemni el mal, sinó que es queda fora el que es nega a entrar, per no acceptar les condicions del Regne.

Es tracta, una vegada més, d'evitar males interpretacions de la pertinença a la comunitat. Era molt fàcil entrar a formar part de la comunitat i aprofitar totes les avantatges, fins i tot socials que importava, però sense canviar les actituds per viure d'acord amb l'evangeli. Res més fàcil que confessar-se creient, però res més difícil d'entrar en la dinàmica del veritable cristianisme. Una vegada més, Mateu alertarà als cristians d'una pertinença formal i sense compromís a la comunitat.

És urgent que els cristians recuperin la festa en la fe, que produeixi enveja la nostra forma de viure, que sigui atractiva la nostra manera de procedir i el nostre estat d'ànim. Em refereixo a que només així anunciarem veritablement la Bona Notícia.
Però molts cops ens parem a ésser “primers” convidats: rebem la invitació i anem a les nostres coses, a guanyar diners, a competir, a comprar coses, a adorar deus-jutges ... a tot menys al Banquet al que Déu ens convida.

I en totes aquestes coses, per més que ens resultin agradables, no hi ha més que tebiesa.

Grego Contreras, GOAC

 

 

 

 

 

 

Diumenge, 22 de octubre de 2017
Lectures i Comentaris
DIUMENGE XXIX DURANT L'ANY / Cicle A Lectura primera Is 45,1.4-6 Salm responsorial 95,1 i...
Diumenge, 15 de octubre de 2017
Lectures i Comentaris
DIUMENGE XXVIII DURANT L'ANY / Cicle A Lectura primera Is 25,6-9 Salm responsorial 22,1-3.4.5.6...
Espai per la Reflexió
  CONSTITUCIONS I LA SEVA EVOLUCIÓ
CONSTITUCIONS I LA SEVA EVOLUCIÓ Crida l’atenció que en la Constitució americana del 1783, figuri entre d’altres, la referència com a dret de les persones “la recerca de la felicitat”. Posteriorment en  França el 1789, es proclama que tots els francesos gaudeixen dels principis de...
Vols rebre informació de la Delegació Seglar?