Dijous, 14 de desembre de 2017
Lectures i Comentaris // Diumenge, 18 de juny

Diumenge després de la Santíssima Trinitat: SOLEMNITAT DEL COS I DE LA SANG DE CRIST / Cicle A

Lectura primera Dt 8,2-3.14b-16a

Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: 12a)

Lectura segona 1C 10,16-17

Evangeli Jo 6,51-58

La meva carn és un veritable menjar

i la meva sang és una veritable beguda

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s'ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».


COMENTARI DE L’EVANGELI

L’evangelista Joan ens presenta Jesús com el restaurador del món. "Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel; si algú menja d'aquest pa, viurà per sempre" (v. 51). L'evangeli segons Joan està fent al·lusió a Jesús i a la seva missió a la terra i amb la gent, que és restaurar i donar la vida. Aquest lliurament de Jesús a la humanitat és amb un amor incondicional, que busca que l'ésser humà estigui en comunió amb Déu i amb els seus semblants. Això serà possible només si es roman unit a Jesús. L’evangelista Joan ens presenta com és la promesa de Jesús.

L'evangelista Joan utilitza un llenguatge molt fort per insistir en la necessitat d'alimentar la comunió amb Jesucrist. Només així experimentarem en nosaltres la seva pròpia vida. Segons ell, cal menjar a Jesús: «El que em menja a mi viurà gràcies a mi».

L'Eucaristia apareix llavors com la celebració de la Unitat de tot el que és, que es troba representat en el mateix menjar i en els signes quotidians del pa i del vi.

El pa i el vi representen tota la realitat: la vida dels qui participen en la celebració, les seves inquietuds, alegries, tristeses i preocupacions; però també la vida de tota l'Església i tota la humanitat; el cosmos sencer. Ningú ni res queda fora; tot està abraçat en aquesta Unitat de Déu amb tot, que els cristians reconeixem i celebrem en Jesús, la "Aliança nova i eterna".

Ens adonem com novament els oients de Jesús s'escandalitzen perquè es presenta "com el pa viu baixat del cel". El Senyor passa de ser vi i pa.

Si ens adonem, aquests  elements pertanyen a l'àmbit de l'alimentació i Jesús ens vol cridar de nou l’atenció perquè els seus  seguidors ens alimentem d’Ell, sinó la nostra vida estarà buida, no tindrà sentit.

Menjar el pa viu baixat del cel significa viure a l'estil de Jesús, meditar la seva paraula, aprendre de la seva forma d'actuar, de la seva proximitat  amb tots, d'una manera especial amb els més desheretats, viure sabent que el centre de la nostra existència és Déu mateix.

Jesús té vitalitat i força al parlar, sap que els qui el segueix tracten de viure com Ell en el que fa, per això "qui habita en mi, jo visc en ell". Això és la veritable comunió.

L'eucaristia és el pilar central de de la nostra fe, en ella compartim la taula  i la fe, ens nodrim de la seva Paraula, però també del seu Cos i la seva Sang, i gràcies això "Viurem per sempre".

Grego Contreras, GOAC

 

 

Diumenge, 17 de desembre de 2017
Lectures i Comentaris
DIUMENGE III D'ADVENT / Cicle B Lectura primera Is 61,1-2a.10-11 Salm responsorial Lc...
Diumenge, 10 de desembre de 2017
Lectures i Comentaris
DIUMENGE II D'ADVENT / Cicle B Lectura primera Is 40,1-5.9-11 Salm responsorial...
Espai per la Reflexió
  CONSTITUCIONS I LA SEVA EVOLUCIÓ
CONSTITUCIONS I LA SEVA EVOLUCIÓ Crida l’atenció que en la Constitució americana del 1783, figuri entre d’altres, la referència com a dret de les persones “la recerca de la felicitat”. Posteriorment en  França el 1789, es proclama que tots els francesos gaudeixen dels principis de...
Vols rebre informació de la Delegació Seglar?